La Mostela – Numero 62

Aquí tienes el link para descargar el numero 62 de “La Mostela”, con mi articulo sobre el tema SOM ÉSSERS SEXUATS

CAT => Som éssers sexuats

Agraeixo als editors de La Mostela l’oportunitat que em donen de col·laborar en les edicions d’aquest any. Em fa feliç per dues raons. Una perquè és una forma d’estrènyer una mica més el contacte amb el lloc on visc des de fa un any.  I una altra perquè desitjo compartir idees en les quals crec fermament, relacionades amb la salut i el benestar que poden estimular la reflexió i la curiositat dels lectors.

Vinc del món de la medicina i des de sempre he fonamentat la meva feina en el principi «t’ajudo a ajudar-te”. El principi implica que la persona atesa, desenvolupi els seus propis recursos, aprenent alguna cosa nova o simplement experimentant el canviar una mica el seu punt de vistai ampliar la mirada per fer front a al que vingui.

Aquesta actitud m’ha portat a ampliar cada vegada més els meus interessos, aprofundint i transitant diferents camins. Des del sòl pèlvic i la medicina manual, en paral·lel a la psicologia, he arribat com a conseqüència natural, a la sexologia.

I aquí estic.

Ara fa un any vaig arribar a Campins, amb el cor ple, creuant el mar Mediterrani. Vaig embarcar el meu cotxe deixant enrere un temps de molts aprenentatges en el caos anarquista de Nàpols, on vivia els darrers anys, i on les coses són molt diferents de com jo estava acostumada a Trieste, la meva ciutat natal, de dos-cents mil habitants en un racó del nord-est d’Itàlia.

Els colors del Montseny i de la Costa Brava m’agraden molt, tot i que el Vesuvi i la Costa Amalfitana són meravellosos. Potser, serà culpa del cor …

El que vull compartir-vos en aquest primer article, fa referencia a les idees que avui  tinc a l’entorn de la sexualitat. La considero una de les dimensions humanes més complexes.

És un tema delicat, íntim i que afecta a totes les esferes de la vida. Cadascun de nosaltres hi involucra tants aspectes personalsque sempre té la seva forma subjectivai pròpia de viure-la. La meva sexualitat és diferent de la teva.

Quan els ulls de alguns dels lectors llegeixen “la MEVA…» o «la TEVA sexualitat…», podrien patir un «squick«, una reacció que uneix sorpresa i vergonya, perquè malgrat que ara del sexe se’n parla molt més que abans, mai no es parla de la nostra pròpia sexualitat que roman com un tabú.

Els tabús cap a un mateix, poden comportar pudor, vergonya o culpa, mecanismes que ens inhibeixen des de dins, i pels quals no necessitem ser reprimits des de fora, ja que tenim incorporada aquesta forma d’autocontrol, herència dels nostres ancestres recents.

La sexualitat és avui dia omnipresent en la nostra societat. Hi ha una sobreexposició. Per vendre un cotxe s’usa l’erotisme, la pornografia és més accessible que mai, vivim en el temps en què es consagren drets i llibertats, i margrat tot, en, aquest mateix moment històric, manca un model de referència que sigui prou sa, tant, que molts de nosaltres ens trobem sense saber-ho, en el camp de la perenne batalla on combaten realitats versus expectatives. No tenir un model de referència sa, provoca que la sexualitat humana sigui un perfecte camp de conreu d’idees errònies i falsos mites. Per exemple, que «els homes sempre estan a punt», que «la sexualitat pertany als joves», i tants d’altres.

Arran d’això, es pensa que la sexualitat és quelcom natural, instintiu, que surt per si sola. I és veritat. Aquest pensament és un dels dos costats de la moneda. Si creiem que la nostra sexualitat és normal perquè ens surt així, no compartim sobre el tema perquè tenim un tabú per parlar de la nostra sexualitat, i si hi afegim la manca d’un model de referència que no sigui el porno, és molt fàcil al davant d’una dificultat, passar de sentir-se normal a trobar-se anormal.

És a dir que no hi ha una manera correcta o incorrecta d’entendre la sexualitat. Que cadascú faci el que vulgui respecte d’un mateix i dels altres. El que és segur, però, és que la sexualitat és un aspecte on estem tots abandonats. Com a éssers sexuats, tant en la hipotètica normalitat, com en la suposada anormalitat, estem bastant sols.

Aquestes idees que aquí he compartit tenen el propòsit de donar veu a un tema que ens concerneixa tots, sense excepció; en el principi del «t’ajudes», la intenció és que els que han llegit aquestes línies puguin reflexionar una estona sobre el fet de ser un ésser sexuat entre éssers sexuats, i sobre el que implica pels temes abordats.

Una darrera idea. Parlar o reflexionar sobre aquesta argumentació candent, saber que ens afectes a tots, que també els sogres i els veïns ho fan, no ha de llevar-li gust o energia. En lloc de trivialitzar, saber que és un tema igualment molt íntim per a tothom, que cadascú té la seva història particular sobre la vivència de la sexualitat, i que moltes vegades no és fàcil, hauria de portar-nos, potser, a veure-ho d’una altra manera.

– traducción castillano => catalán por Toni Ferron

ES => Somos seres sexuados

Agradezco a los editores de La Mostela por darme la oportunidad de colaborar en las ediciones de este año. Estoy feliz de escribir por dos razones, una, porque es una forma de entrar un poco más en contacto con el lugar donde vivo desde hace un año, y, dos, porque deseo compartir ideas en la cuales creo mucho, en temas de salud y bienestar, que pueden estimular la reflexión y la curiosidad.  

Vengo del mundo de la medicina y desde siempre he elegido de basar mi papel, en el trabajo, sobre el principio de que “te ayudo a ayudarte”, per lo cual siempre empiezo por el dar unas informaciones y luego me pongo disponible por lo que ocurre en el momento. El principio implica que la persona desarrolla sus recursos personales, puede aprender algo nuevo o simplemente experimentar el cambiar un poco su punto de vista y ampliar la mirada, para hacer frente a lo que sea.

Esta actitud me ha llevado a ampliar mis intereses cada, vez más, profundizando y pasando por diferentes caminos, así que, desde el suelo pélvico y la medicina manual, en paralelo a la psicología, he llegado, como consecuencia natural, a la sexología.  

Y aquí estoy.

Llegué en Campins hace un año, con el corazón lleno, cruzando el mar Mediterráneo. He embarcado mi coche dejando atrás un tiempo de muchos aprendizajes en el caos anarquista de Nápoles, donde vivía en los últimos años, y donde las cosas van de manera muy diferentes de como yo estaba acostumbrada en Trieste, mi ciudad natal, de doscientos mil habitantes en un rincón del norte este de Italia. 

Los colores del Montseny y de la Costa Brava me gustan mucho, aunque el Vesubio y la Costa Amalfitana son maravillosos, quizás, será culpa del corazón… 

Lo que quiero compartir en esto primer articulo se refiere a unas ideas que, hoy en día, tengo sobre el tema de la sexualidad. La considero una de las dimensiones humanas de la más complejas. 

Es un tema delicado, íntimo y que afecta a todas las esferas de la vida, cada uno de nosotros involucra tantos aspectos de si mismo en la sexualidad que siempre tiene su forma personal y subjetiva, resulta que mi sexualidad es diferente de la tuya. 

Cuando los ojos leen “MI sexualidad…”, “la TUYA…”, en algunos lectores puede haber surgido un “squick”, una reacción que une sorpresa y vergüenza, porque, aunque hoy del sexo se habla mucho más que antes, nunca se habla de nuestra propia sexualidad que permanece ser un tabú.

Los tabúes hacia si mismos puede llevar consigo pudor, vergüenza o culpa, mecanismos que nos inhiben desde dentro, y por lo cuales no necesitamos ser reprimidos desde fuera, ya tenemos incorporado esta forma de autocontrol, herencia de los recién ancestros.  

La sexualidad, hoy en día, es omnipresente en nuestra sociedad, hay una sobreexposición. Ya para vender un coche se usa el erotismo, el porno es disponible como nunca, vivimos en el tiempo en lo que se van consagrando derechos y libertades, todavía, este mismo momento histórico, falta un modelo de referencia que sea suficientemente sano, tanto que, muchos de nosotros nos encontramos, sin saberlo, en el campo de la perenne batalla donde combaten realidades versus expectativas. No tener un modelo de referencia sano hace también que la sexualidad humana sea un perfecto caldo de cultivo de ideas erróneas y falsos mitos. Por ejemplos, que “los hombres siempre están listos”, que “la sexualidad pertenece a los jóvenes”, y muchos más.  

A raíz de esto, se piensa también que es algo de natural, instintivo, que sale solo y es verdad. Este pensamiento es uno de lo dos lados de la moneda. Si creemos que nuestra sexualidad es normal porque nos salió así, no compartimos sobre el tema ya que tenemos un tabú por hablar de la nuestra sexualidad, y ya que falta un modelo de referencia que no sea el porno, es muy fácil en frente a una dificultad salir del sentirse normal y encontrarse anormal.

Es decir que no hay una manera correcta o incorrecta, cada uno haga lo que quiera en el respeto de si mismo y de los demás; lo que es seguro, pero, es que la sexualidad es un aspecto donde estamos todos abandonados, como seres sexuados, tanto en la hipotética normalidad como en la supuesta anormalidad, estamos bastante solos. 

Estas ideas que aquí he compartido tienen el propósito de dar voz a un tema que nos concierne a todos, sin excepción; en el principio del “te ayudo a ayudarte”, la intención es que los que han leído estas líneas puedan reflexionar un rato sobre el hecho de ser un ser sexuado entre seres sexuados, y sobre lo que implica por los temas tocados. 

Una ultima idea. Hablar o reflexionar sobre esta argumentación candente, saber que nos afectas a todos, que también los suegros y los vecinos lo hacen, no tiene que quitarle sabor o energía. En lugar de trivializar, saber que es un tema igualmente muy intimo para todos y que cada uno tenemos la nuestra historia particular sobre la vivencia de la sexualidad, y que muchas veces no es fácil, tendría que llevarnos, quizás, a verlo de otra forma. 

IT => Siamo esseri sessuati

Ringrazio gli editori de La Mostela per darmi l’opportunità di collaborare nell’edizioni di quest’anno. Sono felice di scrivere per due ragioni, una, perché è una forma di entrare un poco di più in contatto con il posto dove vivo da quasi un anno, e, due, perché desidero condividere idee nelle quali credo molto, in tema di salute e benessere, così che possano stimolare a riflessioni e curiosità.  

Vengo dal mondo della medicina, e da sempre ho scelto come guida, nella mia professione, il principio del “ti aiuto ad aiutarti”, per cui in un primo tempo è mio stile fare un po’ di pedagogia, per esempio, informando, e poi, mettermi a disposizione di quello che accade di momento in momento. Il principio fa sì che la persona attinga dalle sue risorse personali, può apprendere qualcosa di nuovo, o semplicemente sperimentare un piccolo cambio di prospettiva e ampliare lo sguardo per far fronte di volta in volta alle circostanze che gli si presentano. 

Questa attitudine mi ha portato ad ampliare sempre più i miei interessi, approfondendo e passando per differenti percorsi, così che, dal pavimento pelvico e la medicina manuale, e, in parallelo, a la psicologia, sono arrivata, come naturale conseguenza alla sessuologia. 

E sono qua. 

Sono arrivata un anno fa, con il cuore pieno, attraversando il mar Mediterraneo. Ho imbarcato la mia macchina dopo un periodo in cui ho imparato molto in quel anarchico caos che caratterizza Napoli, dove ho vissuto negli ultimi anni e dove le cose funzionano in modo molto diverso da come ero abituata a Trieste, la mia città natale, di duecentomila abitanti in un angolo del nord est d’Italia. 

I colori del Montseny e della Costa Brava mi piacciono molto benché il Vesuvio e la Costiera Amalfitana siano meravigliosi, chissà, sarà colpa del cuore…

Quello che voglio condividere in questo primo articolo fa riferimento ad alcune idee che oggi giorno ho in tema di sessualità. 

Considero la sessualità una delle più complete tra le dimensioni umane. 

Si tratta di un tema delicato, intimo, che coinvolge tutte le sfere della vita. 

Ciascuno di noi coinvolge tanti aspetti di sé stesso nella sessualità che questa assume sempre una forma personale e soggettiva. Risultato, la mia sessualità è differente dalla tua.  

Quando gli occhi leggono “la MIA sessualità” e la “TUA”, in qualche lettore può essere sorto uno “squick”, una reazione di sorpresa e vergogna! Benché oggi si parli molto di più che un tempo di sesso, mai si parla della nostra propria sessualitàche continua ad essere un tabù. 

I tabù più intimi possono portare con sé pudore, vergogna o colpa. Sono meccanismi psicologici che ci “inibiscono da dentro” tanto che non abbiamo nemmeno bisogno di essere repressi da un’entità esterna, sembra infatti che abbiamo incorporatoquesta dinamica psicologica come eredità dai nostri antenati più prossimi, è forma di autocontrollo, ci reprimiamo autonomamente. 

La sessualità, al giorno d’oggi, è onnipresente nella nostra società. È sovraesposta. 

Solo per vendere una macchina già si usa l’erotismo, il porno è disponibile come mai prima, viviamo in un tempo in cui si vanno consacrando diritti e libertà e tuttavia, questo stesso momento storico manca di un modello di referenza che sia sufficientemente sano. Manca, e molti di noi, senza saperlo, si ritrovano nel campo della perenne battaglia tra realità versus aspettative. 

Non avere un modello di riferimento sano, inoltre, fa si che la sessualità umana sia un perfetto brodo di cultura per idee erronee e falsi miti. Tra questi, “gli uomini sono sempre pronti”, “la sessualità appartiene ai giovani”, ecc. ecc. 

In conseguenza, allo stato dell’arte, si pensa anche che la sessualità sia qualcosa di naturale, istintivo, che arrivi spontaneamente, ed è così, però è solo uno dei lati della medaglia.  

Se 

– pensiamo che la nostra sessualità sia normale perché “così è andata”, 

– non condividiamo niente che tocchi il tema per i tabù che abbiamo a parlare della nostra sessualità, 

e in tutto questo 

– manca un modello di referenza che non sia il porno, 

è molto difficile sentirsi normali e molto facile sentirsi anormali. 

C’è da dire che non c’è un modo corretto o incorretto nella sessualità. Che ciascuno faccia quello che desidera, nel rispetto di sé stesso e dell’altro; quello che è certo, però, è che la sessualità è un aspetto nel quale siamo tutti “abbandonati a noi stessi”, tanto nella ipotetica “normalità” come nella supposta “anormalità”. Siamo piuttosto soli. 

Queste idee che ho condiviso in questo articolo, hanno l’intenzione di dare voce a un tema che ci riguarda tutti, senza eccezioni; seguendo il principio del “ti aiuto ad aiutarti”, l’intenzione sarebbe che chi legga queste righe possa riflettere un momento sul fatto di essere un essere sessuato, e su quello che implica per i temi che abbiamo toccato. 

Un ultimo pensiero. Parlare, riflettere su questo argomento scottante, sapere che riguarda tutti, che anche i nostri suoceri e i nostri vicini lo fanno, non gli toglie sapore ed energia. Non lo banalizza. Sapere che è un tema ugualmente intimo per tutti e che ciascuno ha i suoi vissuti nella sua storia personale di sessualità, che molte volte non è stata “semplice”, dovrebbe portarci, chissà, a vederlo differentemente.