CAT => IInvitació a reflexionar
He titulat l’anterior article «la sexualitat és com el nas, naixem amb ella i la tenim fins al darrer dia». El nas no només ens acompanya sempre, és també, una part del nostre cos que segueix creixent tota la vida. Naixem com a éssers sexuats i tenim diferents etapes en la nostra vida com a tal, en què les nostres habilitats s’enriqueixen amb el pas del temps i les experiències adquirides.
Com a éssers sexuats, al llarg de tota la vida, podem créixer, aprendre, desenvolupar tant la nostra capacitat de lliurament al plaer, per exemple, com la nostra capacitat d’estar en intimitat amb nosaltres mateixos i amb els altres.
En el camí de creixement personal anem percebent límits, tabús i patrons de conducta; atès que créixer ens permet ampliar la mirada i expandir la nostra consciència.
Amb una mirada més amplia, podem reflexionar millor; i potser, adonar-nos de molts clixés, i del fet que molts dels motors que ens mouen en el tema de la sexualitat són creences personals o socials.
Des de les creences, podem caure en tot un seguit d’estereotips, com us referia a l’article publicat al número 63 de «La Mostela», on hem posat la nostra atenció (gràcies també al meravellós dibuix d’en Carles Puche) en què la gent gran té la seva pròpia sexualitat.
Considerar la sexualitat com a una cosa d’adults, és una limitació molt comuna que deriva de la vella idea d’entendre la sexualitat com a sinònim de reproducció.
Quines podrien ser unes altres creences al voltant de la sexualitat humana?
Per exemple, per la paraula «sexe» la representació mental, de gairebé totes les persones, és el coit.
Ara bé, perla paraula «arbre»; per exemple, és probable que cadascú tingui la seva pròpia imatge. La mateixa paraula pot designar coses diferents: un arbre amb capolls, en flor, amb fulles, amb fruita, o un arbre a la primavera, a l’estiu, a la tardor o a l’hivern. ¿Com podem designar amb la mateixa paraula coses tan diferents?
El sexe no és només el coit, on; com diu A. Rams, «un cilindre petit es posa en un foradet». Si pensem en la nostra sexualitat, ja sabem que no és això, que és molt més, però és el que ens han venut.
Aquesta idea és present i molt comú, tant, que encara es parla també dels «preliminars». ¿Que entenem «normalment» per «preliminars»?: els petons, les carícies, llepar-se, i altres pràctiques que, per definició, haurien de ser el preludi a una altra cosa: a què?, al coit?. Actualment tenim aquest paradigma social, una rasa cultural que ens allunya des de les nostres percepcions, del que veiem amb els nostres ulls i experimentem en la nostra pell.
En poques línies hem trobat unes idees que impregnen la cultura en la qual vivim. La del ‘coit-centrisme’, que considera que el sexe és el coit, com si altres pràctiques sexuals no fossin sexe.Lade la ‘genitalitat’ (conseqüència del coit-centrisme) que redueix el sexe als genitals, com si el contacte amb la resta del cos no tingués res a veure amb el sexe.L’idea de l’adult-centrisme, que veu la sexualitat com a ‘coses d’adults’ pel binomi sexualitat-reproducció;I l’hetero-centrisme (una altra conseqüència del coit-centrisme) per la qual l’heterosexualitat segueix considerant la norma en ple segle XXI.
Un dels efectes més evidents d’una visió tan reduccionista, és crear minories i sexualitats fora dels marges, ja que hi ha moltes sexualitats més enllà del que es considera normatiu o normal.
Fora del que ens han venut com a «normal», trobem les sexualitats de les diferents etapes de la vida d’una persona, o la sexualitat d’una personaamb diversitat funcionalque, sovint, és invisible!, ja que no compleix els criteris establerts.
Tots els éssers humans, independentment de la cultura, gènere, condició social, limitacions físiques o psíquiques som éssers sexuats al llarg de tota la vida.
Per no caure en el reduccionisme dels paradigmes, un dels camins és estar en contacte amb la pròpia veritat. Per seguir amb l’exemple de l’arbre, ¿quin tipus d’arbre és el que veig en la meva imaginació? I potser ¿com és l’arbre que veu el meu veí o la meva parella?
Demanar-se, de tant en tant, que és per a mi, això o allò?, per després contestar amb calma: escoltant el que emergeix des del cap; que són les idees, sentir el que surt des del cor; que són els sentiments i les vivències, i el que surt des del cos; que són les sensacions. No tenim el costum a contestar-nos des d’aquest plantejament, però es pot aprendre. És cert!. És una manera de reflexionar.
Reflexionar afavoreix la nostra capacitat d’adonar-nos de la pluralitat i de les mil formes que pot tenir …
– Un arbre! Al Montseny no tenim només faigs i alzines. Només són els més freqüents de trobar.
Reflexionar ens ajuda a adonar-nos de la pluralitat i de les mil formes que pot tenir …
– La sexualitat! Els paradigmes socials ens presenten les formes més freqüents, però reconèixer que són visions dominants, ens permet saber que són només una part de la realitat que és molt i molt més.
ES => Invitación a reflexionar
He titulado el anterior articulo “la sexualidad es como la nariz, nacemos con ella y la tenemos hasta el ultimo día”: la nariz no solo nos acompaña siempre, también, es una parte de nuestro cuerpo que sigue creciendo toda la vida; nacemos como seres sexuados y tenemos diferentes etapas en nuestra vida como tal, nuestras habilidades se enriquecen con el pasar del tiempo y las experiencias.
Como seres sexuados, a lo largo de toda la vida, podemos crecer, aprender, desarrollar tanto nuestra capacidad de entrega en el placer, por ejemplo, como nuestra capacidad de estar en intimidad con nosotros mismos y con los demás.
En el camino de crecimiento personal se va también notando limites, tabúes y patrones de conducta, ya que el crecer nos permite de ampliar nuestra mirada y expandir la conciencia.
Desde una mirada más amplia, podemos reflexionar mejor y, quizás, darnos cuenta de muchos clichés, y que muchos de los motores que nos mueven en el tema de la sexualidad son creencias personales o sociales.
Desde las creencias, podemos caer en toda una serie de estereotipos, como lo de lo cual he escrito en el articulo de la Mostela nº63, donde hemos puesto nuestra atención, (gracias también al maravilloso dibujo de Carlas Puche), en que la gente mayor tiene su sexualidad.
Considerar la sexualidad como cosa de adultos, es una limitación muy común que deriva de la vieja idea de entender la sexualidad como sinónimo de reproducción.
¿Cuáles podrían ser unas otras creencias en el tema de la sexualidad humana?
Por ejemplo, a la palabra “sexo” la representación mental, de casi todas las personas, es el coito.
Ahora, a la palabra “árbol”, es probable que cada uno vea lo suyo, la misma palabra designa cosas distintas, un árbol con capullos, en flor, con hojas, con fruta, o un árbol en primavera, en verano, en otoño, en invierno. ¿Como podemos designar con la misma palabras cosas tan distintas?
El sexo no es solo el coito, donde, como dice A.Rams, “un cilindrín se pone en un agujerito”; si pensamos a la nuestra sexualidad ya sabemos que no es esto, es mucho más, pero es lo que nos han vendido.
Esta idea es presente y muy común, tanto que, todavía, se habla también de los “preliminares”. ¿Que entendemos “normalmente” por “preliminares”? los besos, las caricias, lamerse, y otras prácticas que, por definición, deberían preparar a otra cosa, ¿a que? ¿al coito?; actualmente, tenemos esto paradigma social, una zanja cultural que nos aleja desde nuestras percepciones, de lo que vemos con nuestros ojos y experimentamos en nuestra piel.
En pocas líneas hemos encontrado unas ideas que impregnan la cultura en la cual vivimos: la idea del coitocentrismo, que es considerar que el sexo es el coito, como si otras practicas sexuales no fueran sexo; la genitalidad (consecuencia al coitocentrismo) que es reducir el sexo a los genitales, como si el contacto con el resto del cuerpo no tuviera nada que ver con el sexo; la idea del adultocentrismo, ver la sexualidad como cosas de adultos por el binomio sexualidad-reproducción; y el heterocentrismo (otra consecuencia al coitocentrismo) por lo cual la heterosexualidad sigue considerándose la norma en pleno siglo XXI.
Uno de los efectos más evidentes de una visión tan reduccionista, es crear minorías y sexualidades fuera de los márgenes, ya que hay muchas sexualidades más allá de lo normativo/normal.
Fuera de lo que nos han vendido como “normal”, encontramos las sexualidades de las diferentes etapas de la vida de una persona, y la sexualidad de una persona con diversidad funcionales que, a menudo, es ¡invisible! ya que no cumple los criterios.
Todos los seres humanos, independientemente de la cultura, genero, condición social, limitaciones físicas o psíquicas somos seres sexuados a lo largo de toda la vida.
Para no caer en el reduccionismo de los paradigmas, uno de los caminos es estar en contacto con la propia verdad. Para seguir con el ejemplo del árbol, ¿que tipo de árbol es lo que veo en mi imaginación? Y ¿quizás como es el árbol que ve mi vecino o mi pareja?
Pedirse, de vez en cuando, “¿que es, para mi, esto o aquello?” para luego contestarse, con calma, escuchando lo que emerge desde la cabeza, que son las ideas, sentir lo que sale desde el corazón, que son los sentimientos y las vivencias, y lo que sale desde el cuerpo, que son las sensaciones… No somos acostumbrados a contestarnos desde esta forma, pero se puede aprender, ¡es cierto! es una manera de reflexionar.
Reflexionar favorece el darnos cuenta de la pluralidad de las mil formas que puede tener…
- ¡un árbol! en el Monsteny no tenemos solo hayas y encinas, son solo los más frecuentes de encontrar.
Reflexionar favorece el darnos cuenta de la pluralidad de las mil formas que puede tener…
- ¡la sexualidad! los paradigmas sociales nos presentan lo más frecuentes, pero ya reconocer que son visiones dominantes, nos permite saber que son solo una parte de lo real que es mucho, mucho, más.
—
IT => Invito a riflettere
Ho intitolato il precedente articolo “la sessualità è come il naso, nasciamo con lui e ce lo teniamo fino all’ultimo giorno”: il naso non solo ci accompagna sempre, è anche una parte del nostro corpo che continua a crescere per tutta la vita; così nasciamo come esseri sessuati e, come tali passiamo per differenti tappe, ci arricchiamo con nuove capacità col passare del tempo e delle esperienze.
Come esseri sessuati, nel corso della vita, possiamo crescere, apprendere, possiamo, per esempio, espandere la nostra capacità di coinvolgimento e finalmente darci totalmente al piacere, o possiamo espandere la nostra capacità di stare in intimità con noi stessi e con gli altri.
Nel cammino di crescita personale una delle cose che accadono è che si vanno notando limiti, tabù e modelli di comportamento, poiché il “crescere” ci permette di ampliare il nostro sguardo ed espandere la coscienza.
Da uno sguardo più ampio, possiamo riflettere meglio e, chissà, riconoscere molti cliché, e che, molti dei motori che ci muovono in tema di sesso sono idee e convinzioni personali o credenze sociali.
A causa di queste credenze, possiamo cadere in tutta una serie di stereotipi, come quella descritta nell’articolo de La Mostela nº63, nel quale si è posta l’attenzione (grazie anche al meraviglioso disegno di Carlas Puche), sul fatto che le persone anziane fanno sesso.
Considerare la sessualità come una cosa da adulti (dal menarca alla menopausa, per intendersi) è una limitazione molto comune che deriva dalla vecchia idea di vedere il sesso come sinonimo di riproduzione.
Quali potrebbero essere altre credenze in tema di sessualità umana?
Un esempio: alla parola “sesso” l’immagine mentale che sorge in quasi tutte le persone è il coito.
Propongo un parallelo: davanti alla parola “albero”, è probabile che ciascuno di noi lettori immagini il suo. La stessa parola designa cose diverse, un albero con germogli, o in fiore, oppure con frutta, un albero in primavera, in estate, in autunno, in inverno. Come possiamo designare con la stessa parola cose tanto differenti?
Tornando alla sessualità: il sesso non è solo il coito, dove, come dice A. Rams, “un piccolo cilindro si mette in un buchetto”; se pensiamo alla nostra sessualità già lo sappiamo che non è questo, è molto di più, però è quello che ci hanno venduto.
Questa idea è così presente, e tanto diffusa, che ancora stiamo parlando di “preliminari”. Ma che significa “preliminari”? baci? carezze? leccarsi? «preliminari» sono pratiche che, per definizione, dovrebbero preparare a qualcosa, a che cosa? Al coito?! Attualmente questo paradigma sociale è ancora molto presente. È una trappola culturale che ci allontana dalle nostre percezioni, da quanto vediamo con i nostri occhi e da quanto sperimentiamo sulla nostra pelle.
Fin qui, in poche righe, abbiamo incontrato qualche idea che impregna la cultura nella quale viviamo: l’idea del coitocentrismo, che considera il sesso come coito, come se altre pratiche sessuali no fossero sesso; la genitalità (conseguenza del coitocentrismo), che è ridurre il sesso ai genitali, come se il contatto con il resto del corpo non avesse nulla che vedere con il sesso; l’idea del adultocentrismo, che ci fa vedere la sessualità come qualche cosa che riguarda gli adulti per il binomio sesso-riproduzione; e l’eterocentrismo (altra conseguenza del coitocentrismo) per il quale l’eterosessualità continua ad essere la norma, in pieno secolo XXI.
Uno degli effetti più evidenti di una visione riduzionista, è creare minoranze e sessualità ai (o fuori) dei margini, dal momento che ci sono molte sessualità, al di là del normativo/normale.
Fuori da quanto ci è stato venduto come “normale”, incontriamo le sessualità delle diverse tappe della vita di una persona, la sessualità di una persona con diversità funzionali che, spesso, è invisibile per non soddisfare i criteri e molto altro.
Tutti noi esseri umani, indipendentemente dalla cultura, dal genere, dalle condizioni sociali, dalle limitazioni fisiche o psichiche, siamo esseri sessuati per tutta la durata della nostra vita.
Per non cadere nel riduzionismo dei paradigmi sociali, uno dei modi è quello di stare in contatto con la nostra verità. Per continuare con l’esempio dell’albero: che tipo di albero è quello che immagino? Chissà com’è l’albero del mio vicino o quello della mia compagna?
Chiedersi, di tanto in tanto, “che significa, per me, questo o quello?” per poi rispondersi, con calma, ascoltando quello che emerge dalla mente, che sono le idee; sentire quello che sorge dal cuore, che sono i sentimenti e i vissuti; e quello che sentiamo nel corpo, che sono le sensazioni…
Non siamo abituati a risponderci in questo modo, però lo possiamo imparare!
È un modo di riflettere.
Riflettere favorisce l’accorgersi della pluralità e delle mille forme che può avere…
- un albero! Nel Montseny non abbiamo solo faggi e lecci, sono solo quelli che si incontrano più di frequente.
Riflettere favorisce l’accorgersi della pluralità e delle mille forme che può avere…
- la sessualità! I paradigmi sociali ci presentano quanto è più frequente, però già riconoscere che si tratta di visioni dominanti, ci permette di sapere che sono solo una parte della realtà che è molto, molto più vasta.